En el Club de lectura del dia 29 de febrer de 2012, es va comentar elllibre de Gabriel Garcia Màrquez: “Cien años de soledad”.
Una novel·la situada a Colombia en el poble de Macondo i que narra la trajectòria de la familia de José Arcadio Buendia i Úrsula Iguarán. És una novel·la definida com de realisme màgic en la qual s’hi descriuen totes les aventures i desventures, amors i desamors de la llarga saga dels Buendía.
Enguany la Biblioteca ens va proposar fer alguna cosa més a part del club de lectura. Es tractava de fer un tast de vins 
acompanyat amb lectures seleccionades i que tinguessin més o menys una relació amb el vi. Tot això va anar a càrrec de l’escriptor Miquel Martin, que va fer la presentació ressaltant el plaer de gaudir d’un bon llibre i d’una bona copa de vi; el sommelier Xavier Morera va introduir-nos al món del vi ( els vins eren d’Empordàlia ); i l’actriu Olga Cercós va llegir-nos poemes de Baudelaire ( France ), de Pablo Neruda ( Xile ), d’Omar Khayyam ( Iran ), de Joan Vinyoli ( Barcelona i Santa Coloma de Farners ), de Guerau de Liost ( Olot ), de Francesc Parcerisas ( Begues ), de Jorge Luis Borges ( Buenos Aires ) i de Josep Maria de Segarra ( Barcelona ). També va llegir-nos dos fragments en prosa, un de l’Imma Monsó (Lleida ) i un altre de la mallorquina Neus Canyelles.
El resultat no podia ser millor, mentre ens arribaven les paraules com una música, assaboríem el vi…
Per acabar, què millor que recordar Baudelaire:
“ Per no ser esclaus martiritzats del temps, embriaguem-nos incessantment!
De vi, de poesia, o de virtut, com més us plagui.
El dia 21 de setembre de 2011, coincidint amb el comentari del llibre “L’òpera de Vigata” de Andrea Camilleri, vàrem arribar al Club de lectura nº 50. Ho vam celebrar amb unes exquisideses cuinades pels membres del Club i no hi va faltar un bon pastís d’aniversari!
celebració
Els llibres que portem llegits des del gener 2011, han estat:
NADA. De Carme Laforet
Aquesta novel-la evoca el clima de desolació dels anys quaranta (postguerra), vist des d’una mirada jove, precisa, femenina i intel-ligent, trets que defineixen l’estil literari de Carme Laforet.
RERE ELS MURS. De Núria Esponellà
Basat en un món de monjos i comtes, d’amors i de poder, d’intrigues i art en l’època medieval. La seva autora va venir a explicar-nos els seus secrets d’escriptura per donar vida a aauesta novel-la inspoirada en Sant Pere de Rodes.
Com sempre, en Josep Pujol ha conduït els clubs de lectura.
Amélie Nothomb (nascuda el 13 d’agost de 1967 a Kobe, Japó) és un escriptora belga en llengua francesa.
El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués a diversos països a banda del seu Japó natal: Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangla Desh. Als 17 anys s’instal·là per primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les. El fet de provenir d’una influent família política de caire catòlic i dretà li van fer difícil la integració. A part d’un període a Tòquio (episodi que donà origen a Estupor i Tremolors i -més tard- Ni d’Eva ni d’Adam), ha viscut a Brussel·les d’aleshores ençà.
Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure’n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, 3 cada any, fruit d’almenys quatre hores diàries dedicades a l’escriptura).
Sabates Italianes
Mankell, Henning
L’hivern nòrdic, impacable, i un inhòspit paratge d’una immensitat glacial, són l’escenari d’aquesta novel·la existencialista on Fredrik Welin haurà de saldar els comptes amb el passat per recuperar la capacitat de viure en companyia sense amagar-se de la realitat.
