Activitat organitzada conjuntament amb la Biblioteca Can Roscada.
Conduit per Josep Pujol Coll, escriptor i professor del’ESMUC.
22-09-2010 Estupor i tremolors de Amélie Nothomb
Amélie Nothomb (nascuda el 13 d’agost de 1967 a Kobe, Japó) és un escriptora belga en llengua francesa.
El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués a diversos països a banda del seu Japó natal: Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangla Desh. Als 17 anys s’instal·là per primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les. El fet de provenir d’una influent família política de caire catòlic i dretà li van fer difícil la integració. A part d’un període a Tòquio (episodi que donà origen a Estupor i Tremolors i -més tard- Ni d’Eva ni d’Adam), ha viscut a Brussel·les d’aleshores ençà.
Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure’n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, 3 cada any, fruit d’almenys quatre hores diàries dedicades a l’escriptura).
9-06-2010. Sabates italianes de Mankell, Henning
L’hivern nòrdic, impacable, i un inhòspit paratge d’una immensitat glacial, són l’escenari d’aquesta novel·la existencialista on Fredrik Welin haurà de saldar els comptes amb el passat per recuperar la capacitat de viure en companyia sense amagar-se de la realitat.
28-4-2010 Dins el darrer blau de Carme Riera
Aquest club de lectura va ser molt especial. Vam comptar amb la participació d’en Jaume Jaume, mallorquí que viu a Vilobí des de fa una pila d’anys. Ens va explicar un munt d’anècdotes i vivències de quan era petit, relacionades amb els jueus de Mallorca. La seva dona, la Montse Clavell, ens va cuinar uns menjars típics mallorquins:
Cocarrois (en el llibre se’n parlava), granada de verdures, conill amb cebes, galetes d’Inca planes amb sobrasada pagesa i ensaimades llises. La Dora ens va portar vi de Mallorca per a celebrar els seu aniversari i la Montse Ball·llosera ens va oferir una copa de cava per a celebrar el seu sant. Gràcies a tothom.
PROPER CLUB DE LECTURA
28 d’abril 2010
Dins el darrer blau.
Carme Riera
“Hi ha tres punts importants que són precisament punts de desenvolupament d’acció de la novel·la. Primer, tota la preparació que se li dóna al lector perquè pugui entendre com era el gueto de Mallorca, és a dir com l’endogàmia era un element fonamental.[...] Aquesta endogàmia és motivada per una doble qüestió. En primer lloc perquè abans que els jueus fossin obligats a batejar-se l’any 1435, ells se sentien molt segurs i estaven molt més contents casant-se entre ells. Després, quan són obligats a deixar el Call i passar al carrer de Segell i al de l’Argenteria, amb una mena de jueria protegida, en aquest moment la prohibició els ve de fora, dels cristians, i continuen obligats a l’endogàmia. Ells conserven la seva religió més aviat per costum, per orgull de raça, i mentre la Inquisició no necessita diners viuen més o menys tranquils. El problema ve quan la Inquisició necessita diners, i comencen els processos. Quan són denunciats, per evitar anar a la presó no se’ls acut millor cosa que fugir de Mallorca, i llavors Valls, el personatge que per mi té més interès, encara que és una novel·la de molts personatges, contacta amb un capità de vaixell anglès perquè els tregui de Mallorca. Aquest seria el segon moment de tensió de la novel·la. El capità anglès accepta, però el mal estat de la mar els obliga a tornar a terra, són apressats i van a la presó. A partir d’aquí comencen a obrir-se els processos i tot això els durà a la foguera. Això seria la història que succeeix de veritat i que jo aprofito, però després hi hauria, a dintre, una novel·la que se’n podria dir d’acció perquè passen moltes coses.”
(Carme Riera. Entrevista de Miquel Alberola: “Demano perdó als xuetes”, El Temps, 24.1.1994)
3 de març 2010
MADAME BOVARY
És una famosa obra del realisme de Gustave Flaubert publicada el 1857. La seva protagonista és Emma Bova
ry, que ha esdevingut un arquetip literari. La novel·la narra els pensaments i vivències d’aquesta dona, infeliçment casada, a la recerca d’una altra vida i la seva influència en la gent que l’envolta.
Emma ha estat anomenada “Quixot femení” perquè són les lectures les que la fan embogir i buscar una vida inexistent, molt millor que la que té en realitat amb el seu marit Charles. Ella voldria viure les aventures de les novel·les del romanticisme. Per això busca diversos amants i va gastant la fortuna del seu espòs, anhelant el luxe que embolcalla les seves heroïnes.
La seva figura critica la burgesia i el seu convencionalisme, incapaç de viure com demana la imaginació i el sentiment, però també culpable d’ofegar-la per ser dona fins que no li queden sortides. L’estil del narrador, en tercera persona omniscient, permet criticar aquesta classe social sense arribar a acceptar la fugida que representen les lectures de la protagonista (com es veu al final de l’obra). Es focalitza en Emma però alterna amb la visió del marit, l’apotecari i els diversos amants per contrastar-ne les intencions amb la visió ingènua d’ella.
Dimecres, 13-01-2010.
L’ANTROPOLEG INNOCENT: NOTES DES D’UNA CABANA DE FANG. Barley, Nigel . Traducció de Dolors Udina. Barcelona : Edicions 62, 2004.
L’any 1978 Nigel Barley, doctor en antropologia, va anar al Camerun per portar a terme la seva primera experiència de treball de camp antropològic. I va estar a punt de ser l’última. Però va sobreviure i va escriure aquesta divertida crònica de la seva estada amb la tribu dels dowayos, amb la qual va conviure durant dos anys.
Instal·lat en una cabana de fang per estudiar els costums i les creences d’aquesta societat, Barley sabia com s’havia de fer el treball de camp, però va descobrir de seguida que la teoria no tenia en compte la naturalesa el·lusiva de la societat dels dowayos, que es negaven a adaptarse a les normes. En aquest relat sincer, divertit i compulsiu del seu primer any d’estada a l’Africà, el doctor Barley —que va sobreviure a l’avorriment, al desastre, a la malaltia i a l’hostilitat— fa una introducció decididament irreverent a la vida d’un antropòleg social amb un gran enginy i destresa. (Descripció de l’editorial)
Dimecres, 25-11-09
SESSIÓ AMB L’AUTOR DEL LLIBRE. “UNA MÀQUINA D’ESPAVILAR OCELLS DE NIT” de Jordi Lara.
L’aparició d’aquest títol i d’aquest autor va ser tota una agradable sorprewsa fa un parell d’anys. Jordi Lara s’endinsa en una rastellera de ficcions entrellaçades amb la història i l’autobiografia. Qui vulgui la dedicatòria, que porti el seu exemplar.
Dimecres, 21-10-09
“LES CRÒNIQUES MARCIANES” de Ray Bradbury.
Les cròniques marcianes, obra clàssica de la ciència ficció, recull les vicissituds de la colonització del planeta Mart i l’accidentada decadència de la seva civilització. A continuació compartim el sopar que les lectores amb més traça ens ofereixen.
SETMANA RODOREDA 2008
L’última setmana del mes de novembre de 2008, vam celebrar la setmana Rodoreda, fent unes lectures de fragments de l’obra Rodoreda, una hora, durant cinc dies de la setmana.
Es va fer en col·laboració de la biblioteca Can Roscada i el Grup de Teatre Can Sagrera de Vilobí d’Onyar
