Es va obrir l’acte amb la lectura del manifest:

         MANIFEST 8 DE MARÇ 2011

Aquest any que dediquem el nostre dia a recordar l’obra i la vida de l’escriptora Montserrat Roig ens agradaria quedar-nos amb una seva frase que definia la seva forma d’escriure:”sempre que escric una cosa és perquè no entenc el que veig”.

I és que encara hi ha tantes coses a entendre…

Com ara que el mercat laboral no respongui a les expectatives de les dones, molt més formades i amb millor expedient acadèmic, però amb moltes més dificultats per trobar feina, i patint encara discriminació salarial. (segons un informe de Nacions Unides, les dones constitueixen la meitat de la població mundial, realitzen les dues terceres parts de les hores de treball i perceben una desena part dels ingressos mundials)

Com ara que la conciliació laboral-familiar sigui un problema “de les dones”.

Com ara que les tasques domèstiques siguin encara pràcticament exclusiva de la dona (comptem-hi alguna honrosa excepció, no siguem extremistes!)

Com ara que el maltractament i la violència de gènere continuï creixent inexorablement.

Com ara que el 90% de la prostitució l’exerceixin dones en condicions molt similars a l’esclavatge.

Com ara  que les noies més joves caiguin en el parany de les relacions masclistes i asfixiants.

Com ara que la cultura de la imatge personal tingui més valor que la de la pròpia personalitat.

Com ara que en tants països a hores d’ara les dones no tinguin dret ni tant sols a l’educació.

I tants altres misteris…

Per això no podem deixar de lluitar, cada any en aquesta data, així com cada dia de l’any ho venim fent, per una igualtat a tots els efectes, per l’acompliment a tots nivells dels drets humans, per aconseguir que els valors d’honestedat, llibertat i pau  per a tots algun dia ben proper tinguin la importància real que es mereixen i no siguin només belles paraules en boca d’uns quants.

  NADA. De Carme Laforet

Aquesta novel-la evoca el clima de desolació dels anys quaranta (postguerra), vist des d’una mirada jove, precisa, femenina i intel-ligent, trets que defineixen l’estil literari de Carme Laforet.

RERE ELS MURS. De Núria Esponellà

Basat en un món de monjos i comtes, d’amors i de poder, d’intrigues i art en l’època medieval. La seva autora va venir a explicar-nos els seus secrets d’escriptura per donar vida a aauesta novel-la inspoirada en Sant Pere de Rodes.

Com sempre, en Josep Pujol ha conduït els clubs de lectura.

Fer un manifest en contra de la violència masclista no és tan senzill com sembla… perquè què dir que no s’hagi dit ja?

Com podem fer veure que és un disbarat que morin aquest any més dones a mans de la seva parella que l’any passat, quan semblava que s’havia fet el tomb?

Que no és de sentit comú ??

Les xifres són realment esfereïdores: Amnistia Internacional assenyala que al món, una de cada 3 dones pateix abusos al llarg de la seva vida, i el 70% de les dones assassinades ho han estat a mans de la seva parella o ex parella.

A Catalunya ja són 13 les dones mortes enguany per violència masclista. En tot el 2009, foren 10. A l’estat espanyol, 63 dones a data 19 de novembre del 2010, contra 55 tot el 2009.

Com podem lluitar contra aquesta xacra?

Seguim demanant tolerància 0 als maltractaments;  demanem als nostres governants que facin més esforços legislatius i de justícia, especialment en àmbits d’immigració, on les dones es troben més desprotegides;  demanem als mestres que eduquen els nostres fills que ens ajudin a educar en la igualtat, la tolerància i la no-violència; demanem als mitjans de comunicació que facin prevenció contra la violència masclista, i que es treguin d’un cop per sempre els estereotips home-dona carrinclons i obsolets i ens ajudin també en política d’igualtat real.

I ens demanem a nosaltres mateixos aplicar aquest sentit comú que sembla que estem perdent. Sentit comú per veure que la violència mai és la solució, que la paraula ha de servir per apropar-nos i solucionar les nostres diferències civilitzadament; per ajudar les persones en risc de maltractament –físic o psicològic- a acabar amb les seves pors i denunciar si cal la persona que més hauria d’ajudar i que en canvi s’ha convertit en l’anihilador d’una personalitat que deixa de tenir fe en sí mateixa.

I implorem a tota la societat per tal que no segueixi augmentant aquest nombre esgarrifós de víctimes any rere any.

Un cop més, cridem: PROU VIOLÈNCIA!!!

Click to view slideshow.

L’ Íngrid Guardiola i Marta Sureda varen conduir el cinefòrum

Les Dones del Bagastrà, vam assistir a aquesta sessió el dia 6 de novembre a Barcelona i es va informar,entre altres temes, del treball i les activitats que portem a terme les diferents associacions de dones de Catalunya.

En acabar, hi haurà uns tastets i una copa de vi per tohom.

Amélie Nothomb (nascuda el 13 d’agost de 1967 a Kobe, Japó) és un escriptora belga en llengua francesa.

El fet que el seu pare fos ambaixador de Bèlgica va fer que durant tota la seva infantesa i adolescència visqués a diversos països a banda del seu Japó natal: Xina, Estats Units, Laos, Birmània i Bangla Desh. Als 17 anys s’instal·là per primera vegada a Europa, i estudià filologia romànica a la Universitat Lliure de Brussel·les. El fet de provenir d’una influent família política de caire catòlic i dretà li van fer difícil la integració. A part d’un període a Tòquio (episodi que donà origen a Estupor i Tremolors i -més tard- Ni d’Eva ni d’Adam), ha viscut a Brussel·les d’aleshores ençà.

Des de 1992 publica una novel·la cada any (tot i escriure’n, segons declaracions de la mateixa Nothomb, 3 cada any, fruit d’almenys quatre hores diàries dedicades a l’escriptura).

Click to view slideshow.